L’última entrada sobre la fase d’intervenció acompanyada. Les últimes dues o tres setmanes van ser bastant frenètiques i amb molta feina. Pel que fa als alumnes de 1r de l’ESO, vam corregir els exercicis de pronoms que tenien al llibre. La meva mentora els va explicar el temari sobre els verbs i, en general, van tenir moltes dificultats per entendre la teoria. I és que no és gens fàcil aprendre’s les categories gramaticals, així que els vaig ajudar en tot el que vaig poder.

Quan vam començar a fer els exercicis del verbs, va sortir el dubte de què era un gerundi, un participi i un infinitiu. Aquesta situació va sorgir perquè un dels exercicis del llibre preguntava en quins eren els usos del gerundi. Jo els vaig explicar la teoria, però em vaig adonar que la forma d’explicar una qüestió tan teòrica era de forma gràfica i amb exemples que l’alumnat entengués. Vaig posar un exemple d’una nena que estava escoltant música de la Shakira pel carrer per fer-los entendre en quins contextos el gerundi era adequat en castellà: ho van entendre molt més ràpid, a més que ho van trobar divertit.

Després d’aplicar la teoria sobre els verbs, van tenir una petita proba avaluable per veure si havien entès les bases teòriques. L’examen el va fer la meva mentora i els vaig corregir jo. Em va sorprendre la quantitat d’alumnes que encara no tenien fossilitzades les formes irregulars dels verbs, i, en particular, em va cridar l’atenció el desenvolupament d’una noia russa que porta a Espanya un any i que va a l’aula d’acollida. Tot i portar només un any aprenent espanyol, tenia més coneixements que les seves companyes de classe i cometia menys errors, a més que s’esforçava molt per millorar tota l’estona.

A 4t de l’ESO vaig realitzar un esquema sobre les funcions sintàctiques des d’un enfocament més generativista, ja que era el que m’havien ensenyat a la universitat i el que dicta el nou currículum de llengua. Em va sorprendre com, tot i portar des de 1r de l’ESO parlant sobre funcions sintàctiques, hi havia un grupet d’alumnes que no sabien, per exemple, què era un subjecte. Òbviament, hi havia alumnes que destacaven per la seva afinitat per la part més lingüística de l’assignatura, i aquests i aquestes ajudaven als seus companys a fer-los entendre les diferents funcions sintàctiques.

Una situació amb la que em quedo va ser la següent: hi havia una alumna que no entenia de cap manera què era un subjecte. Li vaig explicar tres cops de formes diferents, amb exemples i de manera molt gràfica, però ella no ho va entendre. Aleshores li vaig demanar a una amiga seva que tenia més facilitats per entendre què era un subjecte, que li expliqués per a que ella ho entengués, i, de sobte, ho va entendre. Aquest moment em va fer pensar que, de vegades, la millor forma per a què els alumnes entenguin el temari és deixar-los que s’expliquin el temari entre ells.

També vaig corregir els exàmens de literatura de 4t de l’ESO, una comprensió lectora sobre el llibre de lectura obligatòria Historia de una escalera de Antonio Vallejo. De forma general, vaig veure que la majoria dels alumnes no entenien què se’ls estava preguntant i que, davant aquesta situació, escrivien la primera resposta que els passava pel cap. Quan vam fer revisió d’examen, els vaig preguntar si realment s’havien llegit el llibre i si l’havien entès: molts se’l van llegir, però molt pocs l’havien entès. Em va cridar l’atenció com molts no tenien la capacitat d’anàlisi crítica i que no eren capaços de llegir entre línies, per ells i elles mateixos, la crítica social que transmetia l’obra. D’altres, sí que ho podien veure, i un d’ells es va llegir, fins i tot, la introducció crítica del llibre.

Una de les coses en les que em vaig fixar va ser l’estructura dels exàmens: a 1r i 2n d’ESO la literatura és universal, mentre que a 3r i 4t s’estudien lletres hispàniques. Mentre que en el primer cicle de l’ESO es busca que els alumnes entenguin de què va el llibre de forma literal, al segon es busca una anàlisi més profunda del text que s’han llegit. Em va agradar que a l’examen de literatura del llibre De la tierra hasta la luna es fes la següent pregunta: escull un personatge del llibre i redacta un text descriptiu sobre ell o ella, l’has de descriure tant de forma física (prosopografia) com de forma psicològica (etopeia), és a dir, havien de fer un retrat sobre el personatge. Considero que és una forma original de practicar la redacció (ortografia, sintaxi, adequació, coherència, cohesió…) així com donar-los l’oportunitat als alumnes de ser creatius.

A tall de conclusió, em va agradar molt la fase d’intervenció acompanyada. Em va agradar preparar les classes, resoldre els dubtes de l’alumnat, assistir a les reunions del departament i del claustre, que m’escoltessin, corregir exàmens… Cada vegada em sentia més i més còmoda amb la meva posició, i cada cop tenia més i més ganes de ser professora.

El centre que m’ha acollit és el Reial Monestir de Santa Isabel, una escola concertada i privada que es troba al barri de Sarrià. L’escola ofereix escola de bressols, infantil, primària, secundària i batxillerat. Va ser on em vaig graduar de l’ESO i del Batxillerat, així que tornar des de la perspectiva de professora és curiós i emocionant.

Conec com funciona l’escola des del punt de vista de ser alumna: el funcionament dins de l’aula, els exàmens, les assignatures, els professors… Mai havia pensat en tota la producció que hi ha darrere per aconseguir que funcioni tot, així que el primer dia estava nerviosa i emocionada per saber què m’esperava.

La meva tutora és la Blanca Escudero, professora de Llengua castellana i literatura de dos grups de 1r de l’ESO i dels quatre cursos de 4t de l’ESO, a més de ser tutora de 1r de l’ESO D. Quan jo era a l’escola ella encara no hi treballava i no sabia com seria la situació entre nosaltres, però crec que la nostra relació tutora-alumna en pràctiques està anant bastant bé.

La Maria José va ser la meva tutora i professora de Llatí i de Llengua castellana i literatura durant els meus anys a l’escola, així que estava molt il·lusionada en convertir-me en una companya de treball seva. La sensació de sentir-me com una igual a ella era estranya, però molt motivadora.

El primer dia vaig anar a observar una classe de 1r de batxillerat de Castellà i una altra de segon, a més d’estar a l’optativa de Literatura universal amb algunes alumnes de 1r de batxillerat. En general ho vaig gaudir molt i tinc moltes ganes de veure com continua aquesta experiència.