L’última entrada sobre la fase d’intervenció acompanyada. Les últimes dues o tres setmanes van ser bastant frenètiques i amb molta feina. Pel que fa als alumnes de 1r de l’ESO, vam corregir els exercicis de pronoms que tenien al llibre. La meva mentora els va explicar el temari sobre els verbs i, en general, van tenir moltes dificultats per entendre la teoria. I és que no és gens fàcil aprendre’s les categories gramaticals, així que els vaig ajudar en tot el que vaig poder.

Quan vam començar a fer els exercicis del verbs, va sortir el dubte de què era un gerundi, un participi i un infinitiu. Aquesta situació va sorgir perquè un dels exercicis del llibre preguntava en quins eren els usos del gerundi. Jo els vaig explicar la teoria, però em vaig adonar que la forma d’explicar una qüestió tan teòrica era de forma gràfica i amb exemples que l’alumnat entengués. Vaig posar un exemple d’una nena que estava escoltant música de la Shakira pel carrer per fer-los entendre en quins contextos el gerundi era adequat en castellà: ho van entendre molt més ràpid, a més que ho van trobar divertit.

Després d’aplicar la teoria sobre els verbs, van tenir una petita proba avaluable per veure si havien entès les bases teòriques. L’examen el va fer la meva mentora i els vaig corregir jo. Em va sorprendre la quantitat d’alumnes que encara no tenien fossilitzades les formes irregulars dels verbs, i, en particular, em va cridar l’atenció el desenvolupament d’una noia russa que porta a Espanya un any i que va a l’aula d’acollida. Tot i portar només un any aprenent espanyol, tenia més coneixements que les seves companyes de classe i cometia menys errors, a més que s’esforçava molt per millorar tota l’estona.

A 4t de l’ESO vaig realitzar un esquema sobre les funcions sintàctiques des d’un enfocament més generativista, ja que era el que m’havien ensenyat a la universitat i el que dicta el nou currículum de llengua. Em va sorprendre com, tot i portar des de 1r de l’ESO parlant sobre funcions sintàctiques, hi havia un grupet d’alumnes que no sabien, per exemple, què era un subjecte. Òbviament, hi havia alumnes que destacaven per la seva afinitat per la part més lingüística de l’assignatura, i aquests i aquestes ajudaven als seus companys a fer-los entendre les diferents funcions sintàctiques.

Una situació amb la que em quedo va ser la següent: hi havia una alumna que no entenia de cap manera què era un subjecte. Li vaig explicar tres cops de formes diferents, amb exemples i de manera molt gràfica, però ella no ho va entendre. Aleshores li vaig demanar a una amiga seva que tenia més facilitats per entendre què era un subjecte, que li expliqués per a que ella ho entengués, i, de sobte, ho va entendre. Aquest moment em va fer pensar que, de vegades, la millor forma per a què els alumnes entenguin el temari és deixar-los que s’expliquin el temari entre ells.

També vaig corregir els exàmens de literatura de 4t de l’ESO, una comprensió lectora sobre el llibre de lectura obligatòria Historia de una escalera de Antonio Vallejo. De forma general, vaig veure que la majoria dels alumnes no entenien què se’ls estava preguntant i que, davant aquesta situació, escrivien la primera resposta que els passava pel cap. Quan vam fer revisió d’examen, els vaig preguntar si realment s’havien llegit el llibre i si l’havien entès: molts se’l van llegir, però molt pocs l’havien entès. Em va cridar l’atenció com molts no tenien la capacitat d’anàlisi crítica i que no eren capaços de llegir entre línies, per ells i elles mateixos, la crítica social que transmetia l’obra. D’altres, sí que ho podien veure, i un d’ells es va llegir, fins i tot, la introducció crítica del llibre.

Una de les coses en les que em vaig fixar va ser l’estructura dels exàmens: a 1r i 2n d’ESO la literatura és universal, mentre que a 3r i 4t s’estudien lletres hispàniques. Mentre que en el primer cicle de l’ESO es busca que els alumnes entenguin de què va el llibre de forma literal, al segon es busca una anàlisi més profunda del text que s’han llegit. Em va agradar que a l’examen de literatura del llibre De la tierra hasta la luna es fes la següent pregunta: escull un personatge del llibre i redacta un text descriptiu sobre ell o ella, l’has de descriure tant de forma física (prosopografia) com de forma psicològica (etopeia), és a dir, havien de fer un retrat sobre el personatge. Considero que és una forma original de practicar la redacció (ortografia, sintaxi, adequació, coherència, cohesió…) així com donar-los l’oportunitat als alumnes de ser creatius.

A tall de conclusió, em va agradar molt la fase d’intervenció acompanyada. Em va agradar preparar les classes, resoldre els dubtes de l’alumnat, assistir a les reunions del departament i del claustre, que m’escoltessin, corregir exàmens… Cada vegada em sentia més i més còmoda amb la meva posició, i cada cop tenia més i més ganes de ser professora.

Bon dia, 

Per aquesta última entrada vull parlar de com aquesta experiència ha acabat de perfilar la meva identitat docent. Per fer-ho, tornaré a escollir el cicle reflexiu de Gibbs. 

Descripció

Quan vaig arribar al centre, no tenia clar si realment el meu futur es trobava a la docència a l’ESO. Fa uns quants anys que treballo a una acadèmia d’anglès i imparteixo classe principalment a nois i noies de primària. Avui dia, em sento confiada i a gust, tenia certa por que el meu camí fos a la docència en primària. 

Tot i això, vaig començar les pràctiques amb una bona actitud i sense esperar cap cosa. Anava a descobrir un món diferent del meu amb les millors intencions. 

Sentiments

A poc a poc, em van començar a agradar les classes, veure les dinàmiques des de la perspectiva del docent em va semblar molt interessant. Tenia encara certa por d’enfrontar-m’hi sola dins una aula. El procés de la pràctica reflexiva, en certa forma, m’ajudava a analitzar les diferents situacions. Encara que no escollís un model diferent per cada etapa, les meves idees quedaven més estructurades en analitzar-les. Fins que no vaig començar la meva fase d’intervenció autònoma no vaig sentir-me pròpiament bé dins una aula, la fase d’intervenció acompanyada va ajudar però no tant com la fase d’intervenció autònoma. 

Avaluació

Avaluar-me a mi mateixa en aquest període és complicat, no sé fins a quin punt estic arribant a ser objectiva. Pel que fa al meu desenvolupament i acompliment considero que ha estat excel·lent. He estat sempre puntual i disponible per a qualsevol tasca. Dins de la intervenció autònoma he aconseguit que els alumnes col·laborin i em vegin com a una figura docent. Dit això, vull valorar i avaluar com he sentit que feia la meva feina. Un dels punts febles que he tingut ha sigut la mancança de confiança, vaig començar la intervenció autònoma sense molta confiança en mi mateixa i, si no hagués sabut gestionar-la, els meus resultats als grups haurien estat molt pitjors. Tinc una gran capacitat per no mostrar quan vull els meus sentiments o sensacions i això em va ajudar a portar a terme el meu treball. 

Anàlisi

Des d’un punt de vista extern, sí que es podia observar la meva inexperiència en aquest camp. Els alumnes, però, no eren conscients. La situació va portar al fet que es formés un sentiment de comunitat dins l’aula, l’alumnat em va considerar com una més i no aliena al grup classe. També considero important parlar que la naturalesa de la meva intervenció va afavorir els èxits d’aquesta. En tractar-s’hi de l’assignatura de Projecte jo comptava amb més llibertat per fer activitats més lúdiques i gaudibles. 

El fet que el meu tutor fos formador de docents que es presenten a les oposicions de professorat em feia estar tranquil·la i em donava certa seguretat. Ell sabia com instruir-me i guiar-me d’una forma més segura donada la seva experiència. 

Conclusió

Considero que tots els factors esmentats anteriorment han afavorit l’èxit de les meves pràctiques. Tots el dubtes amb els que vaig començar aquesta etapa han desaparegut, sé que la meva vocació és dins el món de l’Educació Secundària Obligatòria. 

He aconseguit trobar peces de la meva identitat docent. Crec que no acabes de definir-la mai, és un concepte en constant canvi. Pel que a mi respecte, a hores d’ara, crec que soc una professora amable i carismàtica però amb els límits dins d’una aula ben definits. Anar més enllà de què em defineix com a docent no considero que sigui real fins que pròpiament treballi al món de l’ensenyament. Aquesta experiència també m’ha ensenyat què no vull ser ni què coses no formen part de la meva identitat com pot ser la distància extrema entre els alumnes i jo com a forma d’autoritat.

Pla d’acció

El meu futur encara no és clar, però sí que compta amb una direcció. Continuaré treballant l’acadèmia on soc i quan pugui em ficaré a llistes per accedir a un centre com a docent. 

És una cosa clara el fet que pot canviar la meva perspectiva o les meves circumstàncies. Tot i això, el meu esforç, la meva intenció i esperances són en aquest camí. 

Espero que tots vosaltres hàgiu aconseguit tenir una experiència tan enriquidora com la meva i us hagi ajudat a tenir les idees sobre el vostre futur molt més clares.

Competències

• PRRA4- Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge.
• PRRA8- Comprendre i actuar segons els principis ètics que guien l’exercici professional.
• PRRA11- Analitzar el context de les pràctiques a partir dels marcs teòrics desenvolupats en les matèries del Màster.