Bon dia,  

Avui vull parlar de la sessió del 28 de març amb 2n d’ESO D de la Situació d’Aprenentatge 4: “Nolens Volens” de l’assignatura de Projecte. Per fer-ho, tornaré a utilitzar el model ALACT de Korthagen.  

Fase 1. Acció.  

Aquesta sessió va ser dedicada a comunicar les notes de les tasques que havien tingut fins el moment. Vaig tornar les redaccions, els storyboard, els guions, la base d’orientació i els vaig comunicar el resultat del vídeo.  

Mentre jo parlava amb cada alumne individualment, tenien dues tasques a fer. En primer lloc, havien d’omplir un qüestionari en relació amb la comprensió lectora del dia anterior:  

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSd0r3TvAECk742VwL39a2XTwzeDVA3XsdwuC-h4qFGmoD2VGA/viewform?usp=sharing 

I els resultats d’aquest van ser els següents:  

Posteriorment, havien de realitzar les següents activitats: 

https://docs.google.com/document/d/1XQnVv6AJevmww-zU2bhaJCDkR-Zol9VLKpPzeN4xiS0/edit?usp=sharing 

Fase 2. Revisant l’acció.  

En primer lloc, la càrrega de treball va ser massa, molts alumnes no van ser capaços de terminar les activitats i això va provocar que la següent sessió s’hagués de destinar part a la seva resolució. Per una altra banda, aquesta activitat va ser possible gràcies a la codocència perquè mentre jo parlava individualment amb cada alumne, el meu tutor resolia dubtes sobre les activitats.  

Fase 3. Presa de consciència. 

Considero que la codocència és necessària dins l’educació, proporciona una sèrie de beneficis cap a l’estudiantat que la docència individual no és capaç de proporcionar. Per una altra banda, la programació d’activitats continua sent una de les dificultats que em trobo dia a dia. Per falta de pràctica no soc capaç de temporitzar amb precisió.  

Fase 4. Creant mètodes d’acció alternatius. 

En aquest cas, no vaig crear una metodologia distinta perquè eren activitats que s’havien de dur a terme. En lloc d’això, amb l’altre grup, vaig informar que l’única cosa que era per a aquell dia era el qüestionari i que les activitats es durien a terme en dues classes.  

Fase 5. Assaig. 

L’altra sessió va ser molt més profitosa perquè els alumnes no tenien la pressió d’entregar dues tasques que no era possible entregar al final de l’hora.  

Reflexió personal 

Informar personalment de l’estat de la seva avaluació a cada alumne els hi va donar certa seguretat i un paper actiu en el seu procés d’aprenentatge. Considero que aquesta estratègia és una bona opció metodològica i educativa pel correcte desenvolupament del procés d’aprenentatge. 

Competències 

• Competència PRRA1. Practicar en la planificació, implementació i avaluació de propostes educatives en les matèries corresponents a l’especialització considerant el potencial de les tecnologies.  

• Competència PRRA 4. Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge. 

• Competència PRRA 13. Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la mateixa pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora. 

Bon dia,  

Avui vull parlar de la sessió del dia 25 de març amb el grup de 2n d’ESO D de la Situació d’Aprenentatge 4: “Nolens Volens”. Per fer-ho, tornaré a utilitzar el model ALACT de Korthagen.  

Fase 1. Acció. 

En primer lloc, es van discutir qüestions relacionades amb les entregues que havien de fer aquell dia. Després de recollir les entregues físiques (base d’orientació i storyboard) vam començar a llegir de forma grupal una comprensió lectora:  

https://drive.google.com/file/d/1nfb5GFdlTHHIfl5flVo77hpmfzCFqZcq/view?usp=drive_link 

Quan vam acabar, els vaig demanar fer un final alternatiu per a la història que ocupés un mínim de deu línies.  

Fase 2. Revisant l’acció.  

El text proposat va generar dubtes per part de l’alumnat, era molt ambigu pel seu nivell. Demanar-los una activitat basada en la creativitat va generar rebuig entre l’alumnat, ja que no estan acostumats i els suposava un esforç mental que normalment no fan perquè de forma generalitzada són agents passius al procés d’aprenentatge. 

Fase 3. Presa de consciència. 

El pensament crític dins de l’Educació Secundària Obligatòria sembla que no es fomenta prou suficient dins les aules. Quan els alumnes es troben amb un repte que implica utilitzar la seva creativitat els costa assumir les tasques proposades.  

Fase 4. Creant mètodes d’acció alternatius. 

Considero que la proposta d’activitats que impliquin l’ús del pensament crític i la creativitat s’haurien de fomentar dins l’aula perquè són una eina molt valuosa en l’àmbit educatiu. Pel que fa al nivell de dificultat del text i la subjectivitat, vaig proposar-me fer la mateixa activitat amb l’altre grup de forma molt més analítica i clara. 

Fase 5. Assaig. 

A la següent sessió amb 2n d’ESO C fent la mateixa activitat vam llegir de forma molt més exhaustiva el text i a l’hora d’afrontar l’activitat en lloc de dir que havien de fer un final alternatiu, els vaig proposar fer el final responent a diverses preguntes, totes aquelles que havien sorgit mentre es llegia el text.  

Reflexió personal 

Tot i les dificultats sorgides a la sessió, els resultats van ser profitosos, les redaccions no eren gaire dolentes i utilitzaven la seva creativitat a favor seu.  

Competències 

• Competència PRRA1. Practicar en la planificació, implementació i avaluació de propostes educatives en les matèries corresponents a l’especialització considerant el potencial de les tecnologies.  

• Competència PRRA 4. Utilitzar proïssos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge. 

• Competència PRRA 13. Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la mateixa pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora. 

Fotos de les redaccions de 2n d’ESO D: 

Bon dia,  

Avui vull parlar de la sessió del dia 19 de març amb 2n d’ESO C de la Situació d’Aprenentatge 4: “Nolens Volens”. Per fer-ho, utilitzaré el model ALACT de Korthagen. 

Fase 1. Acció.  

Al principi de la sessió, vaig recordar les entregues que havien de fer la setmana vinent. Un cop aclarits els dubtes, vaig explicar el concepte de llatinisme.  Un cop havien entès el concepte, vaig explicar el funcionament del concurs de lletreig. Posteriorment, vaig projectar un document d’oracions amb llatinismes i l’ activitat que havien de desenvolupar era intentar entendre el significat mitjançant el context de la frase: 

https://docs.google.com/document/d/1y76M7F2JK88Ku3n-umHvI0kAyHGp_C-6DtIhp8SyuOY/edit?usp=sharing 

Quan van acabar, vam corregir l’activitat i els vaig explicar que al Classroom tenien accés al glossari de llatinismes per dur a terme el concurs de lletreig “Jaque en Z”:  

https://drive.google.com/file/d/1L6p5xYdCHopZ4ljdjSpAqpjTfcWX6kqe/view?usp=drive_link 

Fase 2. Revisant l’acció.  

Considero que va ser-hi una classe dinàmica i productiva, com els alumnes van fer l’activitat a mà i sense l’ordinador, van estar més enfocats en el que estava succeint a la classe. Van fer les activitats exitosament i va haver-hi una participació activa per part de tot l’alumnat a l’hora de corregir.  

Fase 3. Presa de consciència.  

L’ús mixt de les TIC (l’ordinador per tenir les frases de referència en lloc d’una fotocòpia) i la llibreta va provocar que l’alumnat estigués còmode amb l’activitat. Avui dia, la forma d’aprenentatge passa per l’ús de la tecnologia i les propostes d’activitats per part del professorat no poden desterrar aquesta eina.  

Fase 4. Creant mètodes d’acció alternatius.  

Considero que el mètode que vaig emprar per portar a terme la classe va ser-hi apropiada. Tot i això, hauria d’haver estat més present a l’hora de comprovar si hi havia més pestanyes obertes per evitar l’ús de Google o el Chat GPT. 

Fase 5. Assaig.  

Quan vaig portar a terme la mateixa activitat a l’altre grup vaig remarcar que l’ús d’intel·ligències artificials estava prohibit per aquesta tasca i vaig estar més present per identificar mètodes que no eren apropiats per dur a terme aquesta activitat. El resultat va ser que hi havia més varietat a l’hora de corregir de forma conjunta.  

Reflexió personal 

Des del meu punt de vista, l’ús de les tecnologies és essencial per l’ensenyament avui dia i, com docents, hem de tenir en compte aquesta realitat i tenir les eines i formació necessàries per utilitzar les TIC de forma responsable dins de l’aula.  

Competències 

• Competència PRRA1. Practicar en la planificació, implementació i avaluació de propostes educatives en les matèries corresponents a l’especialització considerant el potencial de les tecnologies.  

• Competència PRRA 4. Utilitzar processos reflexius sobre la pràctica que promoguin el desenvolupament de l’autoregulació per establir propostes de millora en el procés d’ensenyament i aprenentatge. 

• Competència PRRA 13. Avaluar la intervenció realitzada sobre la base del coneixement teòric i a les evidències obtingudes de la pròpia pràctica mitjançant la pràctica reflexiva guiada identificant àmbits de millora.