Bon dia,

Avui vull parlar d’una classe de desenvolupament de la Situació d’Aprenentatge 3: “Emmascarats” de l’assignatura de Projecte a 2n d’ESO. Per fer-ho, he escollit el model  ALACT de Korthagen.

Fase 1. Acció.

A aquesta sessió es va treballar el text de “La máscara de la muerte roja” d’Edgar Allan Poe. Per fer-ho, es va llegir el text en veu alta i se’ls hi va proposar un qüestionari de 42 preguntes tipus test i una “crucisopa”.

Fase 2. Revisant l’acció.

A aquesta sessió es van programar més activitats de les que es podien fer amb el temps que durava la classe. Per corregir el qüestionari els alumnes s’intercanviaven els fulls amb les seves respostes. Aquest mètode d’avaluació (coavaluació) va fer que la “crucisopa” fos de deures i havia estat plantejada com una activitat a l’aula.

Fase 3. Presa de consciència.

La intenció dels docents és clarament positiva, es pretenia fomentar la coavaluació dins l’aula, ja que és un mètode que molts cops no s’aplica per la falta d’activitats que facilitin aquesta dinàmica. Tot i això, no es va tenir en compte la quantitat de temps que requerien totes les activitats i, al final de la sessió, a causa de la sensació de desorganització que va rebre l’alumnat, la dinàmica d’aula va ser-hi més engrescadora.

Fase 4. Creant mètodes d’acció alternatius.

Un cop terminada la sessió, el meu tutor i jo vàrem coincidir en el fet que amb l’altre grup es proporcionarien les respostes de forma individual (autoavaluació) per poder fer totes les activitats a l’aula.

Opinió personal:

Considero que aquesta acció es relaciona amb la competència 1 perquè intervenen factors com la planificació i la gestió d’aula.

Materials emprats: 

Bon dia,

Avui vull parlar d’una de les classes de desenvolupament de la Situació d’Aprenentatge 3: “Emmascarats” de l’assignatura de Projecte a 2n d’ESO. Per fer-ho, he tornat a escollir el model ALACT de Korthagen.

Fase 1. Acció. 

Aquest cop, la sessió es desenvolupa en 2n d’ESO D que compta amb un alumne NESE altament disruptiu. En aquesta sessió, havien de crear una màscara d’acord amb una nova identitat. De forma orgànica, vaig fer de suport a aquest alumne sense exercir pressió. Normalment, l’alumne es mostra poc col·laboratiu i agressiu, tot i això, va voler col·laborar i va treballar de forma òptima a l’aula.

Fase 2. Revisant l’acció.

L’acció que va ser provocada pel fel de la intervenció acompanyada (hi havia dos docents a l’aula) va aconseguir que l’alumne connectés per primer cop aquell dia amb el que succeïa a classe. Aquest alumne, vam concloure el meu tutor i jo, necessita un suport individualitzat que no es pot oferir al centre.

Fase 3. Presa de consciència.

Aquest progrés es va comunicar a direcció, però a causa de la indisposició de les famílies no es pot fer un Pla de Suport Individualitzat i això no permet el suport que requereix l’alumne.

Fase 4. Creant mètodes d’acció alternatius.

Gràcies a aquesta observació, la dinàmica d’aula es va repetir al llarg de la situació d’aprenentatge, i, tant el meu tutor com jo de forma alterna, vam fer de suport individualitzat a aquest alumne.

Opinió personal

Considero que aquesta acció es relaciona amb les competències 4 i 6, ja que fomenta un bon entorn d’aula i ajuda a l’equip psicopedagògic del centre.

Fitxa que van emplenar:

Bon dia,

Avui vull parlar de la classe introductòria de la Situació d’Aprenentatge 3: “Emmascarats” de l’assignatura de Projecte a 2n d’ESO. Per fer-ho he tornat a escollir el model ALACT de Korthagen.

Fase 1. Acció.

Es comença la situació d’aprenentatge sense concretar els objectius que es busquen en aquesta. S’introdueix el títol, es projecta un vídeo de YouTube per explicar la vida d’Edgar Allan Poe (un “draw my life”) i es projecta un curt. Per contextualitzar la situació d’aprenentatge es parla de Carnestoltes.

Fase 2. Revisant l’acció. 

L’acció és dins de les activitats inicials que es proposarien a qualsevol seqüència didàctica. Tot i això, no se’ls hi informa els alumnes que el que realment es tractarà amb les diferents activitats és la qüestió de la identitat. Aquest detall s’informa a la següent sessió.

Fase 3. Presa de consciència.

Un cop terminada la sessió, el meu tutor de pràctiques i jo vàrem coincidir en el fet que s’hauria d’haver deixat clar el fil conductor de la situació d’aprenentatge i a l’altre grup classe així es va executar.

Fase 4. Creant mètodes d’acció alternatius. 

Per reconduir en aquest grup classe la mancança de fil conductor es va introduir a la següent sessió revisant les activitats de la primera des d’una òptica que tractés aquesta qüestió. A més a més, es va repetir a les sessions posteriors.

Opinió personal

Considero que aquesta entrada al diari s’apropa a la primera competència: practicar la planificació, la implementació i l’avaluació de propostes educatives de les matèries corresponents a l’especialització. El motiu és que, tot i haver organitzat la sessió, aquest detall va suposar una reorganització.

Vídeos que es van utilitzar: