Bon dia,

Avui vull parlar d’un ambient que no es tracta de les dinàmiques d’aula, però que considero que és important tenir-ho en compte i per fer-ho he escollit el model ALACT de Korthagen. El dia 27 de novembre vaig assistir a la Comissió de gènere que desenvolupa el centre.

Fase 1. Acció. 

Amb motiu del 25N (Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones) aquesta comissió va proposar diferents activitats en relació amb els diferents nivells que s’imparteixen al centre. Va donar la responsabilitat als diferents docents per portar-ho a terme. Això va donar com a resultat que no tots els alumnes van rebre l’activitat dissenyada per a ells. Els motius van ser diversos com: no estar d’acord amb l’activitat, no considerar als alumnes madurs suficient pel tipus d’activitat, no voler “sacrificar” la seva hora lectiva, etc.

Fase 2. Revisant l’acció.  

L’acció portada a terme era adequada pels grups seleccionats i coherent amb les directrius del centre. En l’àmbit organitzatiu va tenir algunes mancances a causa de la quantitat de grups al centre.

Fase 3. Presa de consciència.  

El 27 de novembre (la reunió posterior a l’activitat acomplerta) a la Comissió de gènere es va fer balanç sobre l’activitat. Van concloure que tot i que la intenció era clara i en l’àmbit organitzatiu ho van fer de la millor manera que van saber no havia estat un èxit rotund l’activitat. La seva intenció era bona, però no tot el professorat se sentia còmode.

Fase 4. Creant mètodes d’acció alternatius.  

Es va arribar a l’acord que més que una acció decidida de forma unilateral, a les següents activitats comptarien amb l’opinió del professorat. A escala organitzativa, suplirien les mancances que havien tingut i intentarien no funcionar com una entitat a part, sinó que, integrarien a tot l’equip docent.

Opinió personal 

Pot semblar que aquesta reflexió no està ben bé enfocada, ja que no es tracta d’una dinàmica d’aula. Tot i això, considero que és part fonamental del dia a dia en un centre perquè l’equip docent ha de ser-hi un front alineat i no treballar de forma independent imposant normes unilaterals. A més a més, considero que l’educació en relació amb l’equitat de gènere és fonamental per formar als estudiants a aquesta etapa educativa.

Bon dia,

En primer lloc, volia esmentar que el model de reflexió que he escollit és el model ALACT de Korthagen perquè considero que des de l’observació i la intervenció acompanyada és el que més s’alinea amb les meves capacitats.

Aquest model contempla cinc fases: l’acció, revisar l’acció, la presa de consciència, crear mètodes d’acció alternatius i l’assaig. Tot i que, per revisar les situacions que s’esmentaran a les meves entrades és essencial, hi ha un parell que a causa del meu paper passiu (la fase d’observació) no tindran cabuda la quinta fase. Això és degut al fet que en aquesta s’ha de provar l’eficàcia dels nous mètodes seleccionats en fases anteriors en una nova situació i jo no podia fer cap mena d’intervenció.

Dit això, aquesta entrada es basarà en el dia 20 de novembre de 2024 a l’assignatura d’Experimentals de 2n d’ESO a hora partida. Es tracta d’un grup reduït (la meitat de la classe) que van a l’aula de laboratori a fer experiments.

Fase 1. Acció.

El docent proposa dinàmiques de grup alternatives, presenta un problema i vol que ho resolguin per grups en diferents pissarres. Per fer-ho agafa una baralla de cartes i de forma aleatòria crea tres grups. Aquests han d’anar resolent les diferents fases d’un problema basat en factors de conversió. El resultat de l’activitat és que hi ha un grup molt més avançat que no pas els altres dos.

Fase 2. Revisant l’acció. 

La dinàmica seleccionada sembla interessant en ser-hi una forma diferent d’establir dinàmiques d’aula. Tot i això, l’arbitrarietat de la selecció dels grups provoca ritmes molt diferents de classe.

Fase 3. Presa de consciència.

La intenció del docent és clarament positiva, ja que vol fer sentir a tots els alumnes iguals en el sentit de la seva potencialitat. A més a més, planteja una dinàmica d’aula diferent i que sembla més lúdica. No obstant això, a l’haver-hi un grup molt més avançat, el temps de dedicació per part del docent és major en aquest, ja que els explica les següents parts abans que als altres grups. Els alumnes intenten resoldre el problema, però es troben amb mancances per l’arbitrarietat dels grups. No tots tenen els mateixos coneixements i aptituds.

Fase 4. Creant mètodes d’acció alternatius. 

Una altra manera de desenvolupar aquesta activitat és donant diferents tipus de cartes a les persones segons les seves aptituds. És a dir, aquells que tinguin facilitat per l’assignatura donar-les determinades cartes de forma que cadascú estigui a un dels grups i aquesta metodologia implementar-la amb la resta. Sense explicar què signifiquen determinades cartes i fent-ho de manera subtil. Una altra forma seria dissenyant de forma prèvia a la sessió els grups i dient que s’han conformat de forma aleatòria.